Entre Libros y Birras

H i ha llibres agraden, llibres que et sorprenen. Alguns et deixen un bon regust i que recomanes amb entusiasme. Però hi han uns altres que estan un esglaó per damunt. Aquells que t'agafen pels collons, et sacsegen de dalt a baix i et deixen assegut al sofà, amb el llibre tancat, mirant un punt qualsevol de la paret i preguntant-te què collons acabes de llegir.  Fúria , de Lluís Riera , és un d'aquests. Feia molt de temps que una novel·la no em fotia una hòstia emocional d'aquesta magnitud. I no ho dic per dir. Parlo d'aquelles lectures que et remouen alguna cosa per dins, que et fan sentir ràbia, impotència, tristesa i, sobretot, una incomoditat difícil d'explicar. Perquè el que explica Riera no és cap fantasia macabra nascuda d'una imaginació especialment perversa. És una realitat que existeix. Que tenim al costat. Que conviu amb nosaltres. Una realitat que moltes vegades preferim ignorar perquè mirar-la de cara ens obligaria a reconèixer que la nostra societa...