 |
Raquel Gámez-Serrano no escriu novel·la negra per jugar amb el crim, sinó per assenyalar el sistema. Nascuda a Barcelona i arrelada a Creixell, escriu des d’un lloc incòmode: aquell on la realitat social, les institucions i les persones ferides xoquen sense filtres. La seva literatura no busca l’escapisme; busca la veritat, encara que faci mal.
Educadora social de formació, Raquel observa el món amb ulls clínics i empatia afilada. Les seves històries neixen del contacte amb la realitat, amb persones atrapades en engranatges que no perdonen. A les seves novel·les, el crim sovint és només el detonant; el conflicte real és moral, emocional i estructural.
Fitxa policial
-
Nom real: Raquel Gámez-Serrano
-
Nacionalitat: Catalana. Nascuda a Barcelona
-
Arma preferida: La mirada social, l’empatia sense anestèsia i una prosa que no fa concessions
-
Delicte: Posar el focus en les zones grises del sistema
-
Modus operandi: Personatges creïbles, conflictes reals i una tensió que no necessita focs artificials
El modus operandi
Raquel escriu amb la calma de qui sap exactament què vol explicar. No corre, no busca cops d’efecte fàcils. Avança amb precisió, deixant que el lector entengui que el veritable perill no sempre és l’assassí, sinó tot allò que l’envolta: institucions opaques, silencis imposats, violències normalitzades.
A A la seva pell, la mirada és directa i incòmoda. El sistema penitenciari, el desgast emocional dels professionals, la frontera entre ajudar i sobreviure… Tot està narrat amb una veracitat que només pot venir de qui ho ha observat de molt a prop.
Aquesta línia arriba a la seva plena maduresa amb Alguns callen, altres maten, una novel·la on Raquel posa el focus en els silencis còmplices. Aquí el crim no esclata del no-res: és el resultat d’anys de mirar cap a una altra banda. Callar també és una decisió, i sovint, una forma de violència.
La tensió no neix tant de saber qui ha matat, sinó de descobrir qui ha permès que passi. Amb una prosa continguda però punyent, Raquel torna a demostrar que el seu noir no assenyala monstres individuals, sinó sistemes sencers que els protegeixen.
Curiositats del sospitós
-
És educadora social, i aquesta mirada impregna tota la seva obra.
-
Combina ficció i assaig amb una clara voluntat de denúncia social.
-
No diguis res va guanyar el Premi València Negra a la millor novel·la, confirmant-la com una veu sòlida del gènere.
-
Malabèstia va rebre el Premi Ferran Canyameres, consolidant la seva maduresa literària.
-
Des del 2022 dirigeix el festival Creixell.Crims, un espai imprescindible per a la novel·la criminal en català.
Obres amb antecedents
El seu recorregut literari és coherent, valent i compromès:
-
Els versos de Cira (2012)
-
A la seva pell (2016)
-
Els CIE o la il·legalitat institucional (2017)
-
No diguis res (2018)
-
Malabèstia (2022)
La balada del gos (2024)
-
Alguns callen, altres maten (2025)
Veredicte
Raquel Gámez-Serrano mereix estar a Criminals de Tinta perquè la seva obra demostra que la novel·la negra pot ser una eina de denúncia, memòria i responsabilitat col·lectiva. No escriu per tranquil·litzar consciències, sinó per incomodar-les.
Llegir-la és endinsar-se en un noir que no s’esborra fàcilment. Novel·les com Alguns callen, altres maten confirmen que la seva literatura no busca respostes simples: planteja preguntes que continuen ressonant molt després de tancar el llibre.
Amb Raquel Gámez-Serrano, Entre Llibres i Birres suma una nova criminal de tinta de primer nivell: una autora que escriu des de la realitat, des de la ferida i sense demanar permís.
La investigació continua.
Comentarios
Publicar un comentario