RECOMANACIONS PER REGALAR (O COMPRAR-TE) AQUEST SANT JORDI

Hi ha dos tipus de persones el dia de Sant Jordi: les que surten al carrer amb una llista de llibres sota el braç… i les que acaben comprant tres novel·les més de les previstes. Si ets dels segons, benvingut al club: aquí no jutgem ningú, només recomanem… i incitem una mica.

Sant Jordi és aquell moment de l’any en què els carrers fan olor de rosa, de tinta fresca i de decisions impulsives que, curiosament, acostumen a sortir molt bé. És el dia perfecte per regalar històries, per descobrir autors nous o per retrobar-te amb aquell llibre que et feia l’ullet des de fa mesos (sí, aquell que tens pendent des de Nadal… no passa res, tots hi hem estat).

Així que obre bé els ulls, prepara la butxaca (amb responsabilitat, però sense massa dramatisme) i deixa’t guiar per aquesta selecció de llibres que et faran quedar com un autèntic savi de la diada… o, com a mínim, com algú amb molt bon gust i una lleugera tendència a l’excés literari.

Som-hi: que comenci la caça del llibre perfecte.

LES RECOMANACIONS DE MERITXELL SALVADÓ 

Amb amor, mama – Iliana Xander

Us recomano aquest thriller perquè no esperava gaire i em va sorprendre i enganxar bastant. Una autora coneguda com la reina del thriller mor, una mort massa perfecta, i la seva filla s’adona de l’estrany que zona tot quan li arriba la primera carta el dia del funeral. Una carta sense remitent, només signada com “Del teu fan número 1”. Des de llavors cada carta fa que la protagonista conegui més secrets i mentides que li faran veure que res és el que sembla.

És una trama perfecta per endinsar-se a ella molt fàcilment, amb girs curiosos i enrevessats que fan que necessitis saber el final.

Como bestias – Violaine Bérot

Una història curta, d’unes 130 pàgines, amb la que crec que és millor no saber gairebé res. Vaig començar a llegir només saben que en un poble aïllat on cadascú fa la seva sense posar-se a la vida de la resta, hi ha una mare i un fill vivint a Dalt de la muntanya. El fill, ben gran físicament, no diu una paraula, però té un do. Un dia apareix una nena petita, no se sap d’on, i ho trastoca tot. A partir d’allí la resta ho heu de descobrir vosaltres per veure quins són els límits de la condició humana, de les diferències entre les persones i de la llibertat de cadascú.

LES RECOMANACIONS DE PERE J. GARCIA MUNAR

Sempre que pens quins llibres recomanar, se’m fa difícil escollir-ne un o dos només. La veritat és que per a suggerir lectura, el millor és conèixer l’interlocutora. Però aquí m’enfront a una pàgina en blanc pensant en la gent que pugui llegir aquestes línies a un web especialitzat en literatura negre i criminal. Sembla que hauria de ser senzill: triar dues novel·les negres i au. Però les que ho estau llegint sabeu que hi ha mil gèneres negres (i congressos on és discuteix què és negre i que no ho és). Així doncs, he arribat a la conclusió que parlaré de dos llibres que em varen impactar molt i que sempre em venen al cap quan parlo de literatura de la bona (de la que m’agrada a mi, perquè som dels que pensen que allò bo és allò que agrada i que no hi ha literatura de primera i de segona. Que algú m’expliqui perquè Tolstoi és millor que Megan Maxwell).

Així que, ens hi posam, que en Jose encara em renyarà amb tanta introducció. 

Brutal (començar amb un adjectiu no és gaire adient. Bé, realment els adjectius massa vegades sobren).

No hi ha altra paraula per a definir Lágrimas como navajas de l’autor estatunidenc S.A. Cosby. Aquest geni de les lletres té quatre novel·les traduïdes al castellà que són or: Maldito asfalto, Lágrimas como navajas, Todos los pecadores sangran i El rey de las cenizas . Però, per a mi, la que us recomano, és una obra d’art de la literatura.

Una història d’odi i d’autoodi, de racisme, d’homofòbia, de poder, de bandes… però sobretot de venjança. 

Una novel·la negra amb molta acció i una trama que t’atrapa. Però allò realment potent són els personatges i la seva evolució. Els protagonistes, dos pares a qui han assassinat els seus fills homosexuals, es replantegen la relació que tenien amb els seus fills per no acceptar la seva orientació sexual. A partir d’aquí tot és odi, venjança i una espiral de violència que va in crescendo fins al final. 

No conec a ningú a qui no li hagi flipat. Llegiu-la (sí, en imperatiu).

Amb la segona recomanació podria començar igual, escrivint “brutal”, i no m’equivocaria. Però no ho faré. Més quan el llibre és com un quadre ben pintat on cada pinzellada, cada frase, és com un cop de puny ben executat. Perquè en Carlos Bassas del Rey no és només un escriptor, és un artista i, per jo, Soledad és la seva obra mestra. Tot i que la resta de novel·les negres que té són també boníssimes.

Una nina morta. Una mare destruïda. Un inspector que arrossega fantasmes. Però sobretot dolor –molt–, soledat, ràbia, culpa, por, venjança, odi i tristesa que desborden. 

Una novel·la dura (l’autor ho avisa i no és un farol) que et deixa feta pols. 

La trama és senzilla: la resolució d’un assassinat. Però no té res a veure amb una novel·la policíaca o procedimental. És una cosa fosca que t’atrapa i et regira l’estómac.

Si a tot això hi afegim la genialitat en l’escriptura... I no parlo de filigranes, paraules de diccionari ni adjectius pomposos (ja he dit que massa vegades sobren). És la construcció de les frases i els paràgrafs, la tria de les paraules, com enllaça els capítols (com enllaça els capítols, repeteixo), les veus... tot plegat fa que et vagis submergint en una sensació de tristor que et va calant i que perdura molt més enllà del punt i final. 

Conec gent que l’ha abandonat (per la cruesa). Així que aferrau-vos fort i preparau-vos per a sensacions preciosament desagradables.

Fins aquí les nostres recomanacions santjordieres pel 2026 i, molt provablement, també em sentireu recomanar-les cada dia de l’any i durant molts d’anys. 

LES RECOMANACIONS DE JOSE NÚÑEZ

Si busques novel·la negra amb mala llet i ànima de barri, Fondo buitre, de Paco Gómez Escribano, és d’aquelles que fan olor de cervesa calenta i dignitat resistint com pot. Aquí no hi ha herois, hi ha supervivents: veïns d’un edifici de Canillejas que planten cara a un fons d’inversió que els vol fer fora sense miraments. 

Personatges tocats per la vida (exdelinqüents, exyonquis, perdedors amb codi propi) que decideixen que ja n’hi ha prou i que, si cal, jugaran brut. És realisme brut, denúncia social i una colla de cabrons entranyables disposats a fer soroll. D’aquells llibres que et deixen pensant… i amb ganes de baixar al bar del Julito a veure com acaba la jugada.

I després hi ha El rey de las cenizas, de S. A. Cosby, que és com si el noir americà es prengués un whisky i et mirés fix als ulls. Aquí la cosa va de família, deutes i foc (molt foc): un fill pròdig que torna al seu poble per salvar els seus… i acaba enfonsant-se amb ells en un embolic de violència i decisions impossibles. Cosby no escriu històries còmodes: parla de lleialtat, culpa i d’aquell moment en què fer el correcte ja no és una opció clara. Tot crema lentament, com el crematori familiar que travessa la novel·la, i quan tanques el llibre només et queda una pregunta: fins on arribaries per salvar els teus?

I fins aquí aquesta selecció, que no és ni definitiva ni objectiva… però sí perillosa per a la salut de la teva pila de llibres pendents. Si has arribat fins aquí sense afegir-ne cap a la llista, revisa’t el pols (o torna a començar, que segur que algun t’ha fet l’ullet i t’has fet el dur).

Recorda: per Sant Jordi no es tracta només de comprar llibres, sinó de trobar aquella història que et farà dir “només un capítol més” a les dues de la matinada. I si, de pas, també regales una rosa i quedes com una persona equilibrada i sensible, millor que millor.

Sigui quin sigui el teu triat, l’important és celebrar la lectura, perdre’t entre pàgines i, si pot ser, fer-ho amb una birra a prop. Que per alguna cosa això va d’“Entre Llibres i Birres”.

Feliç Sant Jordi… i bones lectures!

Equip d'Entre Llibres i Birres