Gossos, de David Cordero, és una novel·la que t’atrapa, et sacseja i, quan tanques la darrera pàgina, et deixa amb aquella sensació estranya (mig satisfacció, mig inquietud) que només tenen els thrillers que funcionen de debò.
Perquè sí, això és un thriller. Però no només.
La premissa d’aquelles que ja hem vist: tres parelles decideixen deixar enrere la ciutat i començar de zero en un poble perdut de muntanya, Ossos. Natura, silenci, aire pur… i problemes, molts problemes. Perquè, com acostuma a passar en la bona literatura (i en la vida), quan alguna cosa sembla massa idíl·lica, prepara’t: el cop ve fort. I aquí arriba ràpid. Els veïns no són precisament el comitè de benvinguda, sinó una colla d’éssers esquerps, salvatges, que viuen aferrats al territori com si fos l’últim reducte del món.
A partir d’aquí, l'autor construeix una tensió que no para de créixer. I quan dic que no para, vull dir que no et deixa ni anar a buscar una altra birra tranquil. L’ambient és claustrofòbic, opressiu. La neu que aïlla el poble, els secrets que s’amaguen darrere cada porta, les mirades que diuen més del que callen… Tot plegat crea una atmosfera d’aquelles que et fan llegir amb l’espatlla una mica rígida, com si algú t’estigués observant.
Una de les grans virtuts del llibre és aquesta capacitat d’ambientació. Cordero no només et descriu un lloc, te’l fa sentir. El fred, el silenci, la sensació d’estar atrapats… tot això està tan ben treballat que acabes dins del poble, compartint angoixa amb els personatges. I això, amics, no és fàcil. Hi ha molts thrillers que volen ser atmosfèrics i acaben semblant un catàleg de cases rurals amb problemes. Gossos no: aquí la natura no és postal, és amenaça.
Però si el llibre només fos tensió i ambient, ja estaria bé… però no seria el que és. El que eleva Gossos és la capa humana que hi ha al darrere. Perquè sí, hi ha violència, hi ha odi, hi ha una mena de guerra silenciosa entre els que arriben i els que ja hi eren. Però també hi ha vincles, pors, decisions difícils i, fins i tot, una escletxa d’esperança que s’obre pas enmig de tanta foscor.
Els personatges estan molt ben dibuixats. No són simples peces d’un joc de bons i dolents tot i que, d’entrada, pugui semblar-ho. A mesura que avances, vas entenent motivacions, històries, ferides. I això és el que fa que tot plegat sigui més inquietant: perquè no hi ha monstres clars, sinó persones que, posades al límit, actuen com poden. O com saben. O com els surt.
Hi ha també una lectura molt interessant sobre el territori i el dret a pertànyer. Aquesta idea de “qui té dret a viure aquí” travessa tota la novel·la com una corrent subterrània. I en temps on això (sense entrar en segons quins jardins) és més vigent que mai, la història ressona més del que pot semblar a simple vista.
I després hi ha el ritme. Cordero sap perfectament quan accelerar i quan deixar que la tensió es cogui a foc lent. Hi ha escenes que són pur nervi, gairebé cinematogràfiques, i d’altres que et permeten respirar… però només el just. Com aquells moments en què aixeques el cap del llibre, mires al voltant i penses: “vale, tot bé, estic al sofà”. I tornes a baixar-hi perquè necessites saber què passa.
Una altra cosa que s’agraeix és que no es recrea gratuïtament en la violència. N’hi ha, i és dura, però està al servei de la història. No és fa per impressionar, sinó com una conseqüència natural del que s’està explicant. I això dona molta més força al conjunt.
Pel que fa a l’estil, és directe, efectiu, sense artificis innecessaris. Va al gra, però sense perdre profunditat. És d’aquells llibres que es llegeixen ràpid no perquè siguin simples, sinó perquè no pots parar. I això, en el món actual ple de distraccions (sí, inclòs aquell mòbil que tens al costat), té molt mèrit.
En definitiva, Gossos és una novel·la que confirma que el thriller rural en català té molt a dir. És intensa, incòmoda, absorbent i, sobretot, molt humana. Un llibre que et fa passar pàgines amb ànsia i que, quan acabes, et deixa pensant una estona més del compte.
Ideal per llegir-lo en un cap de setmana amb una birreta ben freda al costat i la porta ben tancada.
Per si de cas.
Títol: Gossos
Autor: David Cordero
Editorial: La Campana
Pàgines: 326
Data de publicació: gener 2026
Comentarios
Publicar un comentario