![]() |
Hi ha novel·les que et donen cops per tal de deixar-te KO el més aviat possible. I Flota com una papallona..., de Jordi Cervera, és d’aquestes. Obres el llibre amb la intenció innocent de “va, un capítol i a dormir” i, quan aixeques el cap, tens els ulls com plats, el pols accelerat i la mateixa cara que quan el cambrer et diu que ja no queden birres. Perquè això va de boxa, sí… però sobretot va del que passa quan la vida decideix que el ring és massa petit i et trasllada el combat al carrer, a la comissaria i a les cantonades on les lleialtats duren el que dura un glaçó a ple agost.
El protagonista és Eduardo Romero, conegut com la Fletxa del Guinardó: un boxejador acostumat als cops (dins del ring), però que descobreix que els cops de fora fan més mal perquè sovint no els veus venir. I aquí és on el llibre comença a apretar-te el coll: una cadena d’esdeveniments inesperats li trastoquen el futur i, de retruc, el vincle amb el vell gimnàs Peña. Aquest gimnàs no és només un decorat; és el refugi, el temple i, a estones, la gàbia. És aquell lloc on encara creus que la disciplina pot arreglar el món… fins que el món et recorda que juga amb guants carregats.
I sí, mentre avancen els assalts-capítols (perquè la novel·la té aquest ritme de campana i rounds), és inevitable pensar que el Romero té aires a Rocky Balboa però molt més fosca. No hi ha aquí el conte de fades del “si t’hi esforces, ho aconseguiràs” amb música èpica de fons. Aquí hi ha suor, dents serrades i una Barcelona sense misericòrdia. La ciutat és un personatge més: una mena de ring urbà on els adversaris no porten protecció bucal i els àrbitres, si existeixen, miren cap a una altra banda.
La trama el llança de cap a un món de corrupció policíaca, mafiosos impacients i una organització de combats clandestina on la violència és llei. I el millor (o el pitjor, segons com t’ho miris) és que tothom sembla voler alguna cosa d’ell. Això crea una sensació constant de laberint: amenaces, xantatges i lleialtats fràgils que es trenquen amb la mateixa facilitat amb què s’esberla una promesa feta a les tres de la matinada. El Romero ha d’aprendre a “flotar” quan convé (moure’s amb agilitat, no donar pistes, saber desaparèixer) i a “picar” quan no queda cap altra sortida. I cada decisió, aquí, pesa. Cada cop de puny té conseqüències.
Un detall deliciós (de deliciós-negre, ja m’enteneu) és com la boxa s’hi presenta no tant com a esport, sinó com a indústria: negoci, corrupció, juguesques i gent que només et vol utilitzar. Hi ha un moment clau (que el text de presentació descriu sense embuts) en què el boxejador accepta una feina “senzilla” per cobrar un deute a un empresari morós, i és llavors quan entens que els cops fora del ring deixen marca d’una altra manera. Aquesta és la mena de gir que fa que et caigui la birra de la mà.
A nivell d’estil, Cervera juga amb una prosa directa, gairebé cinematogràfica, i un ritme que imita l’estructura dels assalts: cops curts, respiració continguda i aquella sensació que qualsevol capítol pot capgirar-ho tot. És una novel·la negra amb múscul, però també una crònica urbana i un drama moral: què estàs disposat a fer per sobreviure? I, sobretot, quant et costa mirar-te al mirall després? Perquè el llibre no només et pregunta “qui guanya”; et pregunta “què perds” mentre guanyes.
El títol, a més, té mala bava (en el bon sentit): és un homenatge a la frase de Muhammad Ali (“flota com una papallona, pica com una abella”) però també una declaració d’intencions: la narració sap ser àgil quan cal i contundent quan toca fer mal. I aquí és on s’explica aquesta foscor que deia abans: el relat flota per no enfonsar-se, sí, però pica perquè la vida del Romero no permet gaire poesia. Només estratègia.
Si al vostre radar lector hi ha espai per a històries de caiguda i resistència, de cops ben donats i cops ben rebuts, i d’una Barcelona que no perdona, aquí teniu una aposta segura. I si no hi ha espai… feu-li lloc. Que aquesta Fletxa del Guinardó no falla.
Títol: Flota com una papallona...
Autor: Jordi Cervera
Editorial: Delicte
Pàgines: 247
Data de publicació: gener 2026

Comentarios
Publicar un comentario