 |
Joan Carles Ventura no escriu novel·la negra per convertir València en una còpia de Chicago, sinó per demostrar que a casa nostra també hi ha prou delinqüents, corrupció i misèries humanes per omplir una biblioteca sencera. Nascut a Sueca el 1978, Ventura ha creat un univers literari on el crim conviu amb l'humor negre, la ironia i una manera ben particular de mirar el món. Les seves històries no necessiten detectius turmentats que beuen whisky mentre contemplen la pluja. Aquí hi trobem carrers valencians, personatges amb més mala bava que paciència i situacions tan absurdes que, si no fessin tanta ràbia, farien riure.
Guionista i professional del món audiovisual, ha treballat en mitjans com À Punt, Canal 9, IB3, TVE i Telemadrid. Aquesta experiència es nota en una narrativa àgil, amb diàlegs vius i un ritme que no dona treva. Però darrere de l'aparent disbauxa hi ha una mirada crítica sobre la societat, la política i les contradiccions humanes. Ventura fa servir el crim per retratar el territori i l'humor per deixar al descobert tot allò que molts preferirien amagar sota la catifa.
Fitxa policial
Nom real: Joan Carles Ventura
Origen: Valencià. Nascut a Sueca el 1978
Arma preferida: L'humor negre, la ironia i una bona dosi de mala bava valenciana
Delicte: Convertir els carrers, la corrupció i la nit valenciana en material de novel·la negra
Modus operandi: Personatges irreverents, diàlegs punyents, crítica social i trames que barregen el crim amb situacions delirants
El modus operandi
Ventura escriu amb la desimboltura de qui coneix bé el territori que trepitja. No li cal recórrer a assassins en sèrie nord-americans ni a detectius carregats de traumes. En té prou d'observar què passa al seu voltant, gratar una mica la superfície i deixar que aflorin les misèries. La seva novel·la negra té personalitat, una llengua viva i una capacitat especial per combinar situacions criminals amb un humor àcid que no sempre deixa el lector còmode.
Amb Camins dubtosos (2018), el seu debut novel·lístic, ja deixava clares les seves intencions. Corrupció, política, interessos particulars i una societat on les coses no són mai tan netes com alguns voldrien fer veure. Ventura no presenta el crim com un fet aïllat, sinó com una conseqüència de les contradiccions d'un entorn on els diners, el poder i la moral sovint mantenen relacions força perilloses.
Però el gran pas endavant arriba amb Em diuen Fletxa, la novel·la que ens presenta Vicent Fletes i Chaqués, conegut com el Fletxa. Un detectiu privat que difícilment encaixaria en una agència d'investigació convencional. Irònic, noctàmbul, poc amic dels formalismes i amb una habilitat extraordinària per ficar-se en embolics, el Fletxa és un personatge que no necessita ser exemplar per resultar interessant. De fet, bona part del seu encant és precisament que no ho és.
Amb Fletxes desviades, Ventura continua explorant aquest univers de personatges pintorescos, situacions inesperades i una València que es respira a cada pàgina. Aquí la ciutat no és un simple decorat: forma part de la història. Els carrers, els ambients nocturns, les contradiccions socials i la manera de parlar dels personatges donen autenticitat a una narrativa que no pretén assemblar-se a cap altra.
Aquesta relació entre territori i crim pren una dimensió especialment interessant amb Fletxa, assalt a la Ruta (2025), que ens transporta al 1987, en plena època de la Ruta del Bakalao. Un escenari perfecte per a un autor que sap que darrere de qualsevol gran festa també s'hi poden amagar negocis tèrbols i personatges amb més secrets que escrúpols.
El que fa singular Ventura és aquesta capacitat de fer-nos riure mentre ens mostra una realitat que, ben mirat, no té gaire gràcia. El seu humor no amaga la crítica social: encara la fa més punyent. I aquesta és una de les grans virtuts de la seva literatura.
Curiositats del sospitós
Va néixer a Sueca el 1978, i el territori valencià és una peça fonamental del seu univers literari.
Té una llarga trajectòria en el món audiovisual, on ha treballat com a guionista, redactor i responsable de programes de televisió.
Em diuen Fletxa va guanyar el VI Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana, un guardó destacat dins la novel·la negra en català.
Fletxes desviades va obtenir el Premi València Negra 2023 a la millor novel·la en català.
El detectiu Vicent Fletxa s'ha convertit en el seu personatge més conegut, amb una personalitat irreverent i una relació molt particular amb la nit valenciana.
Fletxa, assalt a la Ruta recupera l'ambient de la Ruta del Bakalao dels anys vuitanta i ens acosta als inicis del protagonista com a investigador.
També ha escrit literatura juvenil, cosa que demostra que la seva obra va molt més enllà del gènere criminal.
Obres amb antecedents
La seva trajectòria dins la novel·la negra combina identitat valenciana, crítica social i humor sense complexos:
Camins dubtosos (2018)
Em diuen Fletxa (2019)
Fletxes desviades (2022)
Fletxa, assalt a la Ruta (2025)
Fora de la novel·la negra també ha publicat obres com Estira el fil, Ariadna!, Un món per guanyar, Cròniques distòpiques i Planeta indultat, vinculades a la literatura juvenil.
Veredicte
Joan Carles Ventura mereix ser a Criminals de Tinta perquè representa una novel·la negra que no necessita mirar sempre cap enfora per trobar la seva identitat. La seva literatura demostra que els carrers valencians, les contradiccions socials i els personatges més quotidians poden donar tant de joc com qualsevol barri de Baltimore o qualsevol carreró de Los Angeles.
La seva gran virtut és haver trobat una veu pròpia, irreverent i profundament valenciana. Una manera d'escriure que no renuncia a entretenir, però que tampoc no desaprofita cap ocasió per clavar una bona estocada a les hipocresies de la societat. Amb el Fletxa ha creat un protagonista que no pretén donar lliçons de moral, i potser per això mateix resulta tan atractiu.
Llegir Ventura és descobrir una novel·la negra on el crim no sempre porta gavardina, on els investigadors també s'equivoquen i on la música pot continuar sonant mentre tot se'n va en orris. Un noir amb accent valencià, humor corrosiu i una identitat que no demana permís a ningú.
Si només n'has de llegir una: Em diuen Fletxa, per conèixer el seu personatge més emblemàtic i endinsar-te en aquest univers de delinqüència, ironia i disbauxa.
Si vols descobrir fins on pot arribar la seva barreja de crim, música i memòria valenciana: Fletxa, assalt a la Ruta.
Amb Joan Carles Ventura, Entre Llibres i Birres incorpora un nou criminal de tinta que demostra que la novel·la negra també pot tenir accent valencià, riure's de tot i continuar posant el dit a la nafra.
La investigació continua.
Comentarios
Publicar un comentario