.jpg) |
“...Les porres van caure sobre els caps nus, mal protegits per braços i mans. Un policia va empènyer una dona a terra estomacant-la a cops de goma; li va clavar una bona allisada i se’n va anar. Un altre colpejava amb totes les seves forces el ventre d’un jove, amb la porra, tan fort que la fusta es va trencar. Continuava utilitzant-ne el tros més acerat. La víctima estirava les mans per protegir-se mirant d’agafar el mànec de fusta. Al cap de poc va perdre el domini dels dits: ja els tenia trencats. Davant la piscina Neptune, on hi havia un autobús aparcat, van esclatar detonacions. A l’interior, tres agents apuntaven amb precisió els que fugien i no fallaven cap blanc. Un Ariane vermell i crema aparcat a menys de vint metres, darrere del qual es refugiaven una colla de musulmans, havia quedat cosit d’impactes. La gent corria en totes direccions cridant. Amb el pànic, ensopegaven contra els cossos que hi havia per terra a les terrasses dels bars, entre les taules bolcades, els vidres trencats, la roba tacada de sang ”.
Feia temps que aquest llibre de Daeninckx esperava pacientment a ser llegit damunt del meu prestatge. El vaig adquirir tot just es va reeditar en català, ja fa uns anys, però la cruesa de la història real que amagava m’inspirava respecte i això em portava a ajornar la seva lectura indefinidament. Penso que de vegades convé esperar a trobar-nos en les condicions òptimes per a començar determinades lectures.
L’escriptor i periodista Didier Daeninckx va publicar aquesta novel·la amb la editorial Gallimard, el 1984, sota el nom Meurtres pour mémoire. Daeninckx s’inscriu en el corrent literari conegut com a néo-polar francès. Aquest moviment va néixer a inicis dels setanta, liderat per Jean-Patrick Manchette, i es caracteritzava per una forta i despiadada denúncia a la societat francesa del moment, i als crims de l’Estat vinculats a les colònies franceses. Després de les revoltes del Maig del 68, era lògic que aquest esperit es traslladés a l'àmbit de la literatura. Al néo-polar li interessa posar el focus en els marginats i els suburbis de les ciutats, i considera que els pitjors criminals no surten dels carrerons foscos de París, sinó que estan integrats a les institucions de l’Estat. Llegir a Manchette, Daeninckx o Vilar és realment aterrador ja que sentim que les autoritats que ens haurien de protegir són possiblement la gent més despiatada e immoral que ens podem trobar mai.
Precisament de crims d’estat ens parla Crims per a la memòria. Aquesta és una novel·la increïblement valenta ja que ens parla d’un fet esgarrifós conegut com a la massacre de París en un moment on encara era un tema tabú. Aquests són els fets: el 17 d’octubre de 1961 el FLN (Front de Libération Nationale) algerià havia convocat una manifestació pacífica a París en oposició al toc de queda que Maurice Papon (cap de la policía parisina) havia imposat exclusivament a la població argeliana. L’objectiu d’aquesta manifestació era expressar el rebuig cap a aquesta mesura i demostrar que la població argelina donava suport, lliure i massivament, a la lluita per la independència d’Argèlia. Encara avui no es sap amb exactitud el nombre de víctimes, però aquell dia els CRS (antiavalots de la policía nacional francesa), encoratjats per Papon, van assassinar prop de dues-centes persones al bell mig de París. Els cossos van ser llançats al riu Sena. Les autoritats franceses i la premsa van fer tot el possible per amagar aquesta tragèdia, donant xifres falses respecte als morts i confiscant els textos que es van publicar sobre el tema.
Maurice Papon va dimitir del càrrec anys després, el 1967, degut al escàndol que va suposar la seva implicació en l’assassinat i desaparició del polític marroquí Mehdi Ben Barka. Curiosament, l’anteriorment esmentat Jean-Patrick Manchette es va inspirar en l’assassinat de Ben Barka per escriure la seva segona novel·la “L’affaire N’Gustro (1971)”. Poc abans de la publicació de la novel·la de Daeninckx també es va demostrar que Papon havia sigut un col·laboracionista nazi durant el règim de Vichy, i va deportar 1.645 jueus francesos als camps de concentració nazis.
Doncs bé, ja veieu que el rerefons de la novel·la és força dens i dramàtic, però això no vol dir en cap cas que la lectura no sigui fresca i àgil. La trama principal és la següent: un jove historiador anomenat Bernard Thiraud apareix mort a trets als carrers de Toulouse. Serà l’inspector Cadin, de la comissaria de Toulouse, l’encarregat de portar a terme la investigació. Aviat trobarà que el pare de Bernard també va ser assassinat als carrers de París durant la manifestació del 17 d’octubre en estranyes circumstàncies. Cadin es pregunta si ambdós crims poden estar relacionats, per la qual cosa comença a tirar del fil tot i que tothom li aconsella que no ho faci. La investigació del Cadin generarà incomoditat en instàncies poderoses del cos del policia, la qual cosa posa la seva vida en perill. Malgrat tot comptarà amb l’ajuda del caporal Lardenne, aficionat als cubs de Rubik, i d’altres col·legues com Dalbois, el director d’Identificació. Els personatges de la novel·la són força particulars i alhora versemblants.
Daeninckx sap com combinar ficció criminal i crònica històrica a la perfecció, fent servir un estil de narració gairebé cinematogràfic. Hi trobem fins i tot gags humorístics. No és una novel·la moralitzant ni pamfletària, però sí es proposa desenterrar un crim terrible que va ser amagat i les víctimes del cual mereixen reparació i memòria. I, com no podía ser d’una altra manera, això ho fa mitjançant una investigació criminal.
Crims per a la memòria va guanyar el Grand Prix de Littérature Policière al 1985 i és una veritable joya negra. No deixeu passar la oportunitat de llegir aquesta obra referencial del néo-polar i gaudiu de la present reedició de 2021 amb traducció de Carme Geronès i Carles Urritz a la col·lecció crims.cat de la editorial Clandestina.
Títol: Crims per a la memòria
Autor: Didier Daeninckx
Editorial: Clandestina - Crims.cat
Pàgines: 234
Publicació: juny 2021
Comentarios
Publicar un comentario