ERROR DE CÀLCUL - Dora Muñoz

Hi ha errors de càlcul que només et costen una ressaca i d’altres que et poden arruïnar la jubilació. Error de càlcul, de Dora Muñoz, juga precisament amb aquesta idea: quan la vida (o el sistema) et fa la punyeta, les conseqüències poden ser explosivament còmiques… o tràgiques. I l'autora, que domina la novel·la negra amb molta elegància, troba el punt just on la rialla amarga es converteix en motor narratiu.

La protagonista és una dona gran que descobreix, de la pitjor manera possible, que els números de la seva vellesa no quadren. Allò que havia imaginat com una etapa tranquil·la es converteix en un malson administratiu: la pensió no arriba, els estalvis s’esfumen i el futur té aroma de residència de baixa qualitat. És aquí on fa un pas de valent: decideix que, si el món és injust, ella respondrà amb creativitat delictiva. El pla que prepara (que no revelarem, perquè la gràcia és deixar-se sorprendre) és tan insensat com perfectament lògic dins la seva situació.

Dora Muñoz opta per la primera persona, i la veu de la protagonista és un festival: irònica, cansada del món, amb aquella mala bava lúcida que només dona l’edat i la certesa que ja no tens res per perdre. És una veu que et posa de seguida al seu costat, encara que el que fa sigui, diguem-ne, poc recomanable. Però qui som nosaltres per jutjar, si amb prou feines sabem arribar a final de mes?

La ciutat on passa tot plegat (massa recognoscible per ser inventada) és un personatge més: carrers gentrificats, lloguers de ciència-ficció, veïns expulsats com si fossin mobles vells i un paisatge urbà que sembla pensat per a turistes amb sandàlies i mitjons i no pas per a qui hi ha viscut tota la vida. En aquest context, que la protagonista decideixi agafar les regnes del seu destí té un sentit gairebé poètic. O desesperat. Sovint, les dues coses coincideixen.

Una de les coses que fan funcionar el llibre és el to: fresc, negre, gamberro. La comèdia negra hi és omnipresent, però mai no desactiva la càrrega de crítica social. Muñoz coneix bé els marges i sap retratar-los sense paternalismes. A més, escriu amb una agilitat que fa que la lectura flueixi sense entrebancs, combinant escenes que freguen l’absurd amb moments d’una lucidesa que et deixa glaçat. Hi ha humor, sí, però també hi ha mala llet de la bona: d’aquella que apunta on fa mal de debò.

Dora Muñoz, que arriba d’una trajectòria lligada a l’educació i a la realitat penitenciària, sap de què parla quan escriu sobre vulnerabilitat, desigualtat i supervivència. Aquesta experiència impregna la novel·la i li dona una solidesa moral que evita que la història es quedi en un simple divertiment negre. Això no treu que sigui divertida, però és el tipus de diversió que et fa pensar. 

La trama avança amb un ritme molt ben portat: no s’allarga més del necessari, no divaga i manté la tensió justa perquè vulguis llegir “un capítol més”. La protagonista evoluciona, es contradiu, s’equivoca i encerta, i en aquest moviment constant és on la novel·la troba la seva força. No estem davant d’un thriller de persecucions, sinó d’un delicte planificat amb una lògica impecablement domèstica. I això, sorprenentment, és molt més addictiu.

Per als fans de la novel·la negra, Error de càlcul ofereix el que cal: intriga, dilemes morals i el plaer de veure fins on es pot tensar la línia entre víctima i culpable. Però també és una lectura ideal per a qui busca una història amb un polsim de crítica social i un personatge femení que no respon a cap tòpic. No és una heroïna, però tampoc un monstre: és humana, massa humana.

El llibre deixa regust de bona literatura criminal i de conversa posterior: què faríem nosaltres si el sistema ens deixés a l’estacada? Què és acceptable quan tot el que t’envolta és injust?

En definitiva, Error de càlcul és una novel·la negra intel·ligent, divertida i punyent, escrita amb ofici i mala llet de qualitat. Una lectura que entra sola i que et deixa amb aquell somriure una mica cínic tan propi de les bones històries del gènere. Una molt bona tria per a qualsevol lector que vulgui sacsejar-se (lleument, amb humor i una mica de malícia) mentre fa glopets acompanyats d’un punt de foscor.

Jose Núñez

Títol: Error de càlcul

Autora: Dora Muñoz

Editorial: Clandestina - Crims.cat

Pàgines: 186 

Data de publicació: setembre 2025