 |
Hi ha llibres que t’agafen per sorpresa. D’aquells que no necessiten explosions ni policies que filosofen davant d’un whisky barat per enganxar-te. Només necessiten una història ben escrita i una autora que sàpiga jugar, sobretot, amb el que no es diu. Alguns callen, altres maten de Raquel Gámez-Serrano és un d’aquests llibres. Una novel·la negra de proximitat, ambientada a una urbanització aparentment tranquil·la on els silencis fan més soroll que els trets.
En plena Setmana Santa, coneixem la Jo, una dona que intenta reconvertir casa seva en un petit hostal abans que se li acabi la prestació d'atur. Al mateix poble, coneixerem el pare Francesc, capellà de la parròquia. Tot sembla tranquil fins que uns fets sacsegen la calma del llogarret.
A partir d’aquí, Gámez-Serrano dona el tret de sortida a una novel·la negra sòlida, d’aquelles que no confien en grans girs de guió ni en efectes especials, sinó en el poder de la paraula i del silenci. És una novel·la plena de secrets i d’ombres, però també de realisme i de veritat. Els personatges són humans, contradictoris i, sobretot, imprevisibles. Personatges comuns que podrien ser el teu veí, la teva tieta o el senyor que seu cada diumenge al mateix banc de l’església.
El títol ja ho diu tot: Alguns callen, altres maten. Però el llibre ens recorda que callar també pot ser una forma de matar. No amb pistoles ni ganivets, sinó amb la indiferència, amb la por, amb l’omissió.
Parlant dels personatges, el pare Francesc és un dels més complexos. No és el capellà arquetípic, sinó un home ple de dubtes i de contradiccions. Representa la lluita entre la fe i el cor, entre la necessitat i el deure. El seu viatge és un autèntic via crucis moral, i el seu desenllaç, coherent, tanca la història amb un cop sec i ple de sentit.
La Jo encarna la veu que s’alça. Ella és el contrapunt, la dona que sobreviu com pot a tot, amb les seves ferides i contradiccions. No és cap heroïna, ni falta que li fa. Té por, dubta, s’equivoca, però no es rendeix. Gámez-Serrano li dona una veu propera, sincera i sense victimisme.
La prosa de l’autora és directa però plena de matisos. Escriu amb aquella precisió que sembla senzilla però que només aconsegueixen els que saben molt bé el que fan. Hi ha frases que tallen i altres que només murmuren, com si l’autora tingués clar que, en aquesta història, el que més pesa no és el que es diu, sinó el que queda suspès entre línies. Aquesta contenció narrativa és una de les grans virtuts del llibre: aconsegueix crear una tensió constant sense necessitat de soroll, com una corda tibada a punt de trencar-se.
La part policial, protagonitzada pel caporal Vilagut i l’agent Clot, funciona com un contrapunt realista. No són genis ni herois de sèrie, sinó policies normals que fan el que poden. I això és precisament el que els fa creïbles i necessaris. Aporten ritme, però no eclipsen el que realment importa: les emocions, els secrets i la moral. Aquesta dosi d’humanitat fa que la novel·la tingui un to molt més proper que altres títols del gènere.
Llegir Alguns callen, altres maten és entrar en un univers on el mal no és espectacular, sinó quotidià. On les ferides no són visibles, però sagnen igual. On la hipocresia, la culpa i la por es disfressen d’ordre i normalitat. És una novel·la que incomoda, però també commou. Que parla d’abusos, de poder, de fe i de silenci sense caure en el moralisme ni en la denúncia pamfletària. És una història fosca, però humana; dura, però necessària.
Raquel Gámez-Serrano demostra un domini narratiu impressionant. Sap com dosificar la informació, com mantenir la tensió i, sobretot, com donar veu a personatges que respiren autenticitat. Escriu com qui observa el món amb una copa a la mà: amb lucidesa, ironia i una mica de tristesa. I això és exactament el que fa que aquesta novel·la destaqui dins del gènere.
Alguns callen, altres maten no és només una bona història negra; és una reflexió sobre el preu del silenci. Sobre tot allò que destruïm quan mirem cap a una altra banda. Sobre com la veritat pot ser dolorosa, però necessària. I potser també sobre com, a vegades, per començar de nou, cal trencar el silenci encara que tot s’enfonsi.
En definitiva, és una lectura que deixa petjada. D’aquelles que et fan pensar, que et remouen i que, un cop acabades, et fan buscar un glop per pair-ho tot. Perquè sí: hi ha llibres que et diverteixen, i n’hi ha d’altres que et fan callar una estona: negra, honesta, valenta i amb més veritat que molts sermons. Una lectura per assaborir lentament.
Títol: Alguns callen, altres maten
Autora: Raquel Gámez-Serrano
Editorial: Pagès Editors
Pàgines: 240
Fecha de publicación: agost 2025
Comentarios
Publicar un comentario