 |
Després de Em diuen Fletxa i Fletxes desviades, arriba una nova aventura d’en Fletxa, el detectiu més famós de la nit valenciana dels vuitanta. Joan Carles Ventura, en aquesta saga de novel·les, ens duu directament al més profund de la Ruta del Bakalao o Ruta Destroy: festa sense fi, discoteques, drogues i gent de tot tipus que va i ve, com el protagonista, en Vicent Fletes, a qui tothom coneix per Fletxa.
En aquesta nova entrega l’autor fa un bot temporal, es marca una preqüela i ens desvetlla com va ser que un tipus com en Fletxa acabà essent detectiu privat especialitzat en els baixos fons de l’ambient noctàmbul valencià. Però no es preocupin, que no cal haver llegit les altres novel·les d’en Joan Carles per entendre i flipar amb les aventures estrambòtiques del protagonista i el seu amic madero.
Tot comença la nit del 20 de novembre de 1987. En Vicent i els seus col·legues estan disposats a pegar-se una farra memorable que duri diversos dies per celebrar el vint-i-dosè aniversari d’en Fletxa. Agafen el cotxe del pare de l’amic –que l’endemà ha d’anar a caçar i ja hi té les escopetes a dins– i, a partir d’aquí, comença una història d’aventures delirant que porta el nostre protagonista a caminar nuu, banyat i amb una bossa plena de diners per una carretera secundària el matí de dia 21.
El llibre realment és la confessió del futur investigador a un dels policies que l’ha arrestat. Mica en mica, de la boca d’en Vicent en surt un relat esbojarrat ple de personatges estrambòtics i gentussa que es guanya la vida de manera poc honesta. Ja m’enteneu.
Però allò que fa que aquest llibre valgui la pena –més enllà del fet que està molt ben escrit, flueix com un àcid en una nit de festa i és més addictiu que la cocaïna; més enllà dels personatges que hi surten (menció especial pels consells de la tieta Ampariu)– és el context. L’escenari és real i reconeixible: discoteques com la Chocolate o la Barraca, el concert de The Cure, la Vespino, el Seat 131 i tants altres llocs comuns de la València de finals dels vuitanta són el rerefons de tot plegat (algú lletraferit escriuria que són un personatge més).
A més, l’autor té una cura especial amb el llenguatge. Al contrari que alguns autors reputats que venen novel·les “negres” a milers, a les novel·les d’en Joan Carles Ventura tothom parla com ho faria a la vida real. Res de matats, delinqüents de baixa estofa o maderos parlant com diccionaris. Aquí tothom xerra en l’argot típic que s’emprava a la València de l’època. No saps quan t’ho agraïm, Joan Carles.
Així doncs, llegir Fletxa, assalt a la Ruta és viatjar a la nit valenciana de les grans discoteques on el jovent i tota la fauna nocturna s’aplegava per a passar-ho bé o per a qualsevol altra negoci que se’ls pogués passar pels seus caps de neurones accelerades i pupil·les dilatades. Una novel·la d’aventures i desventures, l’inici d’una gran amistat i la primera pedra d’una saga que promet episodis memorables amb en Fletxa de protagonista, detectiu per accident.
Ah, perdonin, que no ho he dit –potser no cal– però no s’esperin un llibre policíac, la recerca d’un assassí entre un grapat de possibles malfactors, ni una novel·la d’atracaments. Tampoc faig comptes dir-los què hi trobaran de negre en la novel·la. Fiïn-se de mi, amants d’allò negre i criminal: agafin el llibre, comencin a llegir-lo i els asseguro que no aturaran fins al final. Després voldran més Fletxa i acabaran deixant-se els duros en la resta de llibres de l’autor. Enriquiran, ni que sigui un poquet, la llibreria, l’editor, l’autor i el famós magatzem de mobles suec perquè –tots ho sabem– ja no hi ha lloc per més llibres a les prestatgeries, que tenen dobles i triples fileres. El cicle de la vida: a partir d’una ressenya, s’acaba forrant un senyor que viu a milers de quilòmetres de casa a cinc graus sota zero (bé, ell té calefacció radiant de la bona). De tota manera, no facin cas de les meves elucubracions: la festa a la Chocolate d’ahir a la nit va ser grossa i la ressaca encara ho és més.
Títol: Fletxa, assalt a la ruta
Autor: Joan Carles Ventura
Editorial: Clandestina - Crims.cat
Pàgines: 148
Data de publicació: novembre 2025
Comentarios
Publicar un comentario