¿QUÈ ÉS LA POLÍTICA?
Aquesta pregunta es pot respondre amb una frase molt senzilla: la política consisteix en dominar l'art de l'enganyifa. I no ho dic jo, ho diu el filòsof francès François Marie Arouet, més conegut com Voltaire.
La classe política, en tots els seus estaments, està cada cop més obsoleta. No paren de sortir diferents casos de corrupció i tota mena d'escàndols arreu del món. Aquesta sembla més enfonsada en la merda i amb la gent més emprenyada. Mireu el que ha passat fa res als EE.UU. Un candidat ha perdut clarament les eleccions i ell ho negava per tots els costats. És com si tingués que quedar-se a qualsevol preu, fins al punt d'animar als seus votants (manipulació) per tal d'intentar impugnar les eleccions per un presumpte frau electoral. Però, què és això? Aquest paio domina l'art de mentir a la perfecció. Fins a on arribarem? Sort que, de moment, sembla que ha marxat. I com aquest, existeixen molts personatges, és indiferent el signe polític de la seva jaqueta.
LA POLÍTICA LOCAL
No s'ha d'anar molt lluny per veure aquestes coses. A nivell local (com als petits municipis) també passen fets similars o, fins i tot, pitjors. Això és el que ens intenta demostrar en Miquel amb Els cadàvers del candidat.
Tot té lloc al petit poble fictici de Fontova. Un empresari nadiu vol fer el salt a la política i per a que l'ajudi, contracta un assessor sense escrúpols que farà qualsevol cosa per a què el seu client arribi a l'alcaldia del poble. I quines coses, mare meva... Aquestes 'arts' que domina l'assessor em fan recordar alguns escàndols que han sortit a la vida real, amb polítics enfangats fins a les celles. L'autor mai dóna noms particulars ni de partits. Es dirigeix a ells com el Candidat, l'Assessor, el Partit o la Casa Gran, entre d'altres. Segur que més d'un lector li posarà noms reals a tota aquesta colla. La ficció no està gaire lluny de la realitat.
PERSONATGES DE LA PÚRRIA
Un dels punts forts de la novel·la són els seus personatges. Sembla que l'autor ha fet un arca de Noè amb un de cada espècie, però dels més fastigosos i cabrons. Els amics de l'Assessor (i ell mateix) semblen recollits de la brossa. Tot i així, passarem una gran estona amb tots ells. Aquesta fauna li dóna molta vida a tota l'obra. Sense aquesta púrria, això seria molt diferent.
També tenim d'altra amb corbata que semblen el pol oposat als amics de l'Assessor. Encara que, en realitat, estan fets de la mateixa pasta tot i què hagin nascut en mons diferents.
FENT UNA AUTÒPSIA A LA POLÍTICA
Els cadàvers del candidat és la dissecció de la política actual que esdevé gairebé morta. L'autor en treu totes les seves misèries, les pesa, ens les mostra i en fa un informe exhaustiu de tot el que hi veu. Una paraula ho pot definir tot: podridura.
Mentides, difamacions, assassinats i tot tipus de manipulacions amb ànsies de revenja i tocs de psicopatia són els resultats que surten a la llum després d'obrir en canal la política actual. Podem fer alguna cosa per millorar-la? Malauradament, crec que no ja que el poder corromp fins al més incorruptible.
Comentarios
Publicar un comentario